La IA mou milers de milions. Qui està pagant el compte?
El mercat de la IA, el circuit entre inversors i proveïdors i la possible IPO d’Anthropic: què expliquen els ingressos, els costos i les valoracions.
La possible sortida a borsa d’Anthropic al novembre torna a posar una pregunta sobre la taula: el negoci de la IA comença a justificar les inversions que rep o som davant d’una bombolla que necessita cada cop més diners?
Per respondre-hi, convé separar dues qüestions. La tecnologia és útil? I les empreses que la venen podran guanyar prou diners per justificar el preu que se’ls atribueix?
Una eina pot estalviar temps als clients mentre l’empresa que la desenvolupa perd diners. Un fabricant de xips pot obtenir grans beneficis mentre els seus clients gasten més del que ingressen. I una bona empresa pot ser una mala inversió si en paguem massa.
Aquest és el meu punt de partida: la utilitat de la tecnologia i el preu del negoci demanen explicacions diferents.
Fonts comprovades el 6 d’octubre de 2026. Cada dada conserva el seu període. Un resultat del 2025, tot sol, no descriu el negoci d’avui.
Els diners no sempre volen dir el mateix
Quan es parla d’IA, sovint es barregen ingressos, finançament, valoracions i compromisos de despesa. Tots s’expressen en dòlars, però expliquen coses diferents.
Els ingressos provenen de les vendes. El finançament permet mantenir i ampliar el negoci. La valoració posa un preu al conjunt de l’empresa. Un compromís de despesa recull compres previstes per al futur.
Al maig, Anthropic va anunciar una ronda de 65.000 milions de dòlars que situava la valoració en 965.000 milions després de la inversió. L’empresa no va rebre 965.000 milions: era el valor atribuït a tota la companyia. La ronda també incloïa inversions compromeses anteriorment; sumar-les una altra vegada inflaria el finançament. Anunci d’Anthropic.
Una valoració elevada no vol dir que l’empresa disposi de tots aquells diners al banc.
D’on venen els ingressos?
La IA agrupa negocis diferents: les aplicacions que utilitzem, les empreses que desenvolupen els models i els proveïdors de la infraestructura que els fa funcionar.
Imaginem que una empresa paga 100 dòlars per un servei de programació amb IA. És un exemple hipotètic. El servei pot pagar al proveïdor del model per les peticions que envia. Aquest compra capacitat de càlcul. El proveïdor d’infraestructura adquireix equips i paga instal·lacions i electricitat.
Un pagament alimenta una cadena. Si sumem les vendes de tots els participants, comptem transaccions entre empreses, a més de la despesa del client final. Pot ser útil per estudiar cada baula, però no equival a diversos clients independents que paguen 100 dòlars cadascun.
El mapa diferencia les capes on es ven o s’utilitza IA. Google i Meta van declarar, respectivament, 81.629 i 59.363 milions de dòlars d’ingressos publicitaris entre l’abril i el juny del 2026. Són les vendes de tot el negoci publicitari; no les podem atribuir íntegrament als models. Alphabet / SEC, Meta.
Aquell trimestre, AWS va declarar uns 42.200 milions i Google Cloud 24.768 milions en vendes dels segments de núvol. NVIDIA va comunicar 89.000 milions a Data Center per al trimestre tancat el 26 de juliol. També hi ha serveis i equips que no són exclusius de la IA generativa. El mapa els mostra com a context, amb escales independents i sense inventar un valor total del mercat de la IA. Amazon, Alphabet / SEC, NVIDIA.
Els models de llenguatge són una part d’aquest negoci. També hi ha eines per programar, crear continguts, interpretar imatges, dissenyar molècules, moure màquines o analitzar riscos. Les aplicacions poden compartir models i proveïdors; les categories no són compartiments financers tancats.
Quant entra i quant costa
Una informació nova pot parlar d’un exercici anterior. A finals de setembre, Reuters va publicar dades del 2025 obtingudes del fullet confidencial d’Anthropic: prop de 4.600 milions de dòlars d’ingressos i més de 8.000 milions de pèrdues operatives. La despesa en computació i infraestructura era de 7.330 milions. Reuters, 28–29 de setembre.
La pèrdua neta rondava els 42.000 milions, però incloïa uns 34.000 milions d’un ajust comptable relacionat amb finançament convertible en accions. Presentar tota la pèrdua com a diners gastats en el funcionament del negoci seria enganyós. Reuters també va informar de 518.000 milions en obligacions de computació i infraestructura per als anys vinents. Aquest compromís futur tampoc és la despesa d’un sol exercici. Investigació de Reuters.
Importa que els ingressos creixin, però també quant costa captar i atendre els clients. Per entendre els diners que entren i surten de debò, cal l’estat de fluxos d’efectiu; les pèrdues comptables no el substitueixen.
El creixement modifica el panorama. La informació de Bloomberg recollida a l’agost situava els ingressos preliminars del segon trimestre del 2026 per sobre d’11.500 milions i assenyalava un resultat operatiu ajustat positiu. És un senyal de millora que cal tenir en compte. Però aquesta mesura ajustada no equival a benefici net ni demostra que totes les necessitats d’efectiu estiguin cobertes. Informació de Bloomberg recollida per Cinco Días.
Al costat dels comptes, el circuit dels diners
El proveïdor també pot invertir en el seu client.
A l’abril, Anthropic va anunciar una inversió d’Amazon de 5.000 milions de dòlars, amb fins a 20.000 milions addicionals possibles. En el mateix anunci, Anthropic comprometia més de 100.000 milions a tecnologies d’AWS durant deu anys. Acord Anthropic–Amazon.
Amazon aporta capital a Anthropic. Anthropic compra capacitat a AWS. Amazon obté ingressos per aquestes compres. Hi ha una relació circular entre el finançament i les vendes del proveïdor.
Això no demostra que cada dòlar invertit torni a Amazon ni que els ingressos siguin ficticis. Mostra que una part del finançament i dels pagaments passa entre les mateixes empreses.
La meva interpretació és que aquesta relació obliga a mirar més enllà de les vendes del proveïdor: quanta despesa poden sostenir els pagaments dels clients i quanta necessita noves inversions?
Les dues gràfiques expliquen parts d’un mateix problema. Una mostra el resultat del negoci. L’altra, qui ajuda a finançar-lo i qui cobra per fer funcionar la infraestructura.
Un ritme de vendes no és un any tancat
Al maig, Anthropic va comunicar que el ritme anualitzat d’ingressos havia superat els 47.000 milions de dòlars. Era la velocitat de les vendes en aquell moment, no el total ja ingressat durant el 2026. Anthropic.
Bloomberg va situar aquest ritme en 65.000 milions a finals de juliol. Bloomberg, agost.
Al setembre, Bloomberg recollia una previsió de superar els 100.000 milions d’ingressos anualitzats aquest any, atribuïda al New York Times. Bloomberg, 18 de setembre.
Axios va situar OpenAI prop de 70.000 milions d’ingressos anualitzats, segons fonts coneixedores dels seus comptes. Axios, 29 de setembre.
Amb un exemple s’entén millor. Si un negoci ven deu milions en un mes, mantenir aquell ritme durant dotze mesos donaria 120 milions. Però encara no els ha venut i el mes següent pot ser diferent.
Aquestes dades ajuden a explicar el creixement. Una gràfica les ha de distingir dels ingressos d’anys complets i de les previsions.
Què pot demostrar la sortida a borsa?
Anthropic va confirmar al juny la presentació confidencial de documentació per a una possible sortida a borsa. El novembre és una data prevista per la premsa. L’anunci oficial condiciona l’operació al mercat i no fixa el preu ni el nombre d’accions. Anthropic, informació sobre el novembre.
Reuters situava la possible valoració de la sortida a borsa per sobre de dos bilions de dòlars. És una expectativa publicada, no un preu definitiu. La gràfica la compara amb la valoració del maig; cap de les dues xifres representa els diners que rebria Anthropic. Reuters.
Una sortida a borsa pot aportar capital nou i permetre que accionistes existents venguin accions. El fullet definitiu ha d’aclarir quina part correspon a cada cosa. Sense conèixer els termes, dir que l’operació trasllada el risc dels primers inversors al públic seria una interpretació pendent de proves.
Un bon debut demostraria que hi ha compradors disposats a acceptar aquell preu. La capacitat de generar beneficis i sostenir les inversions s’ha de comprovar després, als comptes.
Hi ha una bombolla?
La meva lectura és que hi ha demanda real i motius per examinar el risc de sobrevaloració. Poden conviure. Les dades no permeten declarar que tot el mercat de la IA sigui una bombolla.
La confiança augmenta quan els clients renoven perquè obtenen resultats útils, el cost d’atendre’ls deixa marge i l’empresa genera efectiu sense dependre indefinidament de noves rondes.
La preocupació augmenta quan la valoració exigeix anys de creixement excepcional, els clients necessiten finançament per continuar comprant i els compromisos d’infraestructura deixen poc marge si la demanda creix menys del previst.
Cal mirar cada empresa. Vendre xips, llogar servidors, desenvolupar models i oferir aplicacions són activitats diferents, amb ingressos i riscos diferents.
La pregunta que m’interessa per al novembre és quant futur pagarem per endavant. La IA pot transformar la feina i, alhora, algunes inversions poden perdre diners. Per entendre on és el risc, cal seguir el circuit fins als clients que paguen i comprovar què queda després dels costos.
